Vaig nèixer a Barcelona l'any 1949. La
qual cosa em situa ja dins d'una generació diguem-ne que interessant: trencadora i inquieta, angoixada, però que valenta i esperançada cercava llums dins la tenebra (els foscos anys del franquisme, les pri- meres revoltes polítiques...). Un món en
el qual intel.lectuals i artistes miraven Europa.
De tot això en vaig ésser partícip, de tot això em vaig amarar i de tot això avui
-com qualsevol fill de la seva època- en
sóc un fruit.
En la meva obra, pintures, escultures i instal.lacions, la tècnica predominant és
la de la barreja de pigments, objectes, deixalles i material abandonat, perdut i reciclat, sobre fusta, tela o pedra, essent temàtica central el de la poètica simbòlica visual dels objectes quotidians actuals i els de la memòria col.lectiva. L'objectiu és el d'intentar emetre un missatge plàstic que qüestioni el què hi ha i el què ens envolta.
La matèria em guia l'obra i l'obra m'aboca a un món que em permet una meva - que vol ser compartida- visió metafòrica, irònica i crítica de l'existència humana.